BORGES / PIAZZOLA /JAIRO
(y algunos dibujos de Ricardo CARPANI)
(y algunos dibujos de Ricardo CARPANI)
lunes, 31 de diciembre de 2012
2013
Toc, toc] 2013 | Caixa i faixa: acumular desposseint
Per cloure l'any. Article publicat de David FERNÁNDEZ aquest diumenge a 'El Mundo'-Catalunya, en la secció d'opinió 'La voz política', i responent a la invitació del mitjà.
---
Caixa i faixa: acumular desposseint
De Sant Pau al Taulí, Nadal amb hospitals ocupats i preocupats. ‘Festes’ amb un 30% de la població a les portes de l’exclusió social. Mercat lliure: tres milions de persones pobres i 19.303 persones preses als Països Catalans. I a penes 48 hores per arribar al gener de 2013. Un gener costerut que anuncia –llum, gas, aigua, transport– vides més cares i economies domèstiques més impossibles. Rere un 2012 on els desnonaments han batut rècords: un 15% més. Cada casa, doncs, és hores d’ara un Vietnam: amb improbables miracles quotidians per arribar a final de mes davant una financiarització de la crisi que endeuta. Esprem. Ofega.
Repagant per tot i retallats arreu, arriben ara nous atracaments impunes. A cara descoberta, en el saqueig que imposa el règim de la deutecràcia. Salvant bancs, 40.000 milions als pressupostos de l’Estat destinats als interessos d’un deute privat reconvertit, per l’art de la política, en deute públic. Bancs dolents i polítics pèssims. “I més senyora i més!”, cantaria Ovidi Montllor. 4.000 milions en noves retallades anunciades, amb traïdoria postelectoral, per CiU. Escanyament general que agreujarà encara més les desigualtats i acreixerà les injustícies. Atur indeturable. Toc, toc. Sí. Ja és 2013.
Des de 2007, el dia de la marmota. Llevar-se igual: salvant bancs, lladres i pirates. Els Sants Innocents. I els Sants Culpables. Enguany, ni reis ni mags perquè la troika també els ha furtat la cartera. En un Sud d’Europa matxucat, apallissat, desposseït. Enmig d’un gener en pujada que anuncia un 2013 més maldestre. Del ‘govern dels millors’ al govern dels mateixos. Draghi Hill Street Blues. Boi Ruiz, Mas-Colell, Puig.Orquestrina de tissores i porres. Amb serra elèctrica anunciada, si: 4.000 milions. La Grossa de Nadal. I dos gestors de la mateixa crisi –Mas, Rajoy– que es pensen que manen quan només obeeixen: els diktats dels taurons financers. Perquè els de sempre, vés, sempre guanyen. Atès que mai perden i que els hi paguem la festa. Pels ingenus o els despistats, el multimilionari nord-americà Warren Buffet ho va esclarir fa poc: “això és la lluita de classes i l’estem guanyany nosaltres”. Entenedor i cristal·lí ritual de pornografia neoliberal. Telefònica guanya 10.000 milions i… acomiada 6.000 treballadors. Suma i seguir. En la deriva d’immolació social d’un règim gairebé feudal, on es sacrifiquen drets humans, serveis públics i conquestes laborals en l’altar insadollable del lliure mercat i el capitalisme senil.
Per als ateus insubmissos a la teologia neoliberal, és la història de sempre. Que sempre cal desobeir. Dilema dicotòmic: els mercats o la gent. O ells o nosaltres. Eloqüència bancària en xifres. En cinc anys de crisi, només ‘La Caixa’ ha guanyat 8.000 milions d’euros. Parlem? Les grans empreses de l’Ibex35 han guanyat 230.000 milions d’euros des de 2007. Ens alcem? Economies de casino on l’acumulació per desposessió de les classes populars continua sent llei. En la crònica persistent del gran saqueig i del règim deutocràtic imposat per PP i PSOE amb la reforma de la (pressumptament irreformable) constitució: aquella que, perpetrada l’agost del 2011, elevava el deute a obligat sacrifici sagrat.
El frau legalitzat, doncs, continua. A tot drap i al país del 3%. “Som 400 i sempre som els mateixos”, cridava Fèlix Millet. “Som milions i el planeta no és vostre”, contraescrivia Goytisolo. O tots o ningú, sospesava Brecht. La resposta és al carrer, cloïa Matrix. 99%. Ocuppy Wall Street. Ocuppy all the streets. Sia com sigui, difícil escriure ‘Feliç 2013’ sense cinisme. Quan “que la por canviï de bàndol” ja és més que una consigna. Bona nit i bona sort.
Per cloure l'any. Article publicat de David FERNÁNDEZ aquest diumenge a 'El Mundo'-Catalunya, en la secció d'opinió 'La voz política', i responent a la invitació del mitjà.
---
Caixa i faixa: acumular desposseint
De Sant Pau al Taulí, Nadal amb hospitals ocupats i preocupats. ‘Festes’ amb un 30% de la població a les portes de l’exclusió social. Mercat lliure: tres milions de persones pobres i 19.303 persones preses als Països Catalans. I a penes 48 hores per arribar al gener de 2013. Un gener costerut que anuncia –llum, gas, aigua, transport– vides més cares i economies domèstiques més impossibles. Rere un 2012 on els desnonaments han batut rècords: un 15% més. Cada casa, doncs, és hores d’ara un Vietnam: amb improbables miracles quotidians per arribar a final de mes davant una financiarització de la crisi que endeuta. Esprem. Ofega.
Repagant per tot i retallats arreu, arriben ara nous atracaments impunes. A cara descoberta, en el saqueig que imposa el règim de la deutecràcia. Salvant bancs, 40.000 milions als pressupostos de l’Estat destinats als interessos d’un deute privat reconvertit, per l’art de la política, en deute públic. Bancs dolents i polítics pèssims. “I més senyora i més!”, cantaria Ovidi Montllor. 4.000 milions en noves retallades anunciades, amb traïdoria postelectoral, per CiU. Escanyament general que agreujarà encara més les desigualtats i acreixerà les injustícies. Atur indeturable. Toc, toc. Sí. Ja és 2013.
Des de 2007, el dia de la marmota. Llevar-se igual: salvant bancs, lladres i pirates. Els Sants Innocents. I els Sants Culpables. Enguany, ni reis ni mags perquè la troika també els ha furtat la cartera. En un Sud d’Europa matxucat, apallissat, desposseït. Enmig d’un gener en pujada que anuncia un 2013 més maldestre. Del ‘govern dels millors’ al govern dels mateixos. Draghi Hill Street Blues. Boi Ruiz, Mas-Colell, Puig.Orquestrina de tissores i porres. Amb serra elèctrica anunciada, si: 4.000 milions. La Grossa de Nadal. I dos gestors de la mateixa crisi –Mas, Rajoy– que es pensen que manen quan només obeeixen: els diktats dels taurons financers. Perquè els de sempre, vés, sempre guanyen. Atès que mai perden i que els hi paguem la festa. Pels ingenus o els despistats, el multimilionari nord-americà Warren Buffet ho va esclarir fa poc: “això és la lluita de classes i l’estem guanyany nosaltres”. Entenedor i cristal·lí ritual de pornografia neoliberal. Telefònica guanya 10.000 milions i… acomiada 6.000 treballadors. Suma i seguir. En la deriva d’immolació social d’un règim gairebé feudal, on es sacrifiquen drets humans, serveis públics i conquestes laborals en l’altar insadollable del lliure mercat i el capitalisme senil.
Per als ateus insubmissos a la teologia neoliberal, és la història de sempre. Que sempre cal desobeir. Dilema dicotòmic: els mercats o la gent. O ells o nosaltres. Eloqüència bancària en xifres. En cinc anys de crisi, només ‘La Caixa’ ha guanyat 8.000 milions d’euros. Parlem? Les grans empreses de l’Ibex35 han guanyat 230.000 milions d’euros des de 2007. Ens alcem? Economies de casino on l’acumulació per desposessió de les classes populars continua sent llei. En la crònica persistent del gran saqueig i del règim deutocràtic imposat per PP i PSOE amb la reforma de la (pressumptament irreformable) constitució: aquella que, perpetrada l’agost del 2011, elevava el deute a obligat sacrifici sagrat.
El frau legalitzat, doncs, continua. A tot drap i al país del 3%. “Som 400 i sempre som els mateixos”, cridava Fèlix Millet. “Som milions i el planeta no és vostre”, contraescrivia Goytisolo. O tots o ningú, sospesava Brecht. La resposta és al carrer, cloïa Matrix. 99%. Ocuppy Wall Street. Ocuppy all the streets. Sia com sigui, difícil escriure ‘Feliç 2013’ sense cinisme. Quan “que la por canviï de bàndol” ja és més que una consigna. Bona nit i bona sort.
viernes, 28 de diciembre de 2012
reloj y GRITO
HAY UN RELOJ Y UN GRITO
Hay un reloj y un grito
Hay un espejo escrito
Hay negras carreteras
Hay un precio que mancha la jornada
Hay una lenta herida con ojeras
y el alba que se afeita apresurada.
Javier EGEA
martes, 25 de diciembre de 2012
La Poesía (NO) eres TÚ
Deshaced ese verso, Quitadle los caireles de la rima, el metro, la cadencia y hasta la idea misma. Aventad las palabras, y si después queda algo todavía, eso será la poesía.
León FELIPE
RECIBO
Ese recibo sucio
que una mano enjoyada nos tiende cada día
a los pies de la cama como un cepo,
en el agua primera ante el espejo,
en la tos que madruga y en los ojos,
en ese miserable refugio de los ojos.
Ese recibo terco
lo pagamos en hambre, en soledad, en miedo.
Javier EGEA
(12-VII-81)
(12-VII-81)
sábado, 22 de diciembre de 2012
ItaKa
'Lluita si pots, i si no pots batalla. La impotència ens dirà què cal fer.'
Blai BONET
http://ves.cat/bUW5
viernes, 21 de diciembre de 2012
NOCTURNO
A Rafael ALBERTI-Andrés VÁZQUEZ de SOLA
NOCTURNO
Cuando tanto se sufre sin sueño y por la sangre
se escucha que transita solamente la rabia,
que en los tuétanos tiembla despabilado el odio
y en las médulas arde continua la venganza,
las palabras entonces no sirven: son palabras.
Balas. Balas.
Manifiestos, artículos, comentarios, discursos,
humaredas perdidas, neblinas estampadas.
¡qué dolor de papeles que ha de barrer el viento,
qué tristeza de tinta que ha de borrar el agua!
Balas. Balas.
Ahora sufro lo pobre, lo mezquino, lo triste,
lo desgraciado y muerto que tiene una garganta
cuando desde el abismo de su idioma quisiera
gritar lo que no puede por imposible, y calla.
Balas. Balas.
Siento esta noche heridas de muerte las palabras.
se escucha que transita solamente la rabia,
que en los tuétanos tiembla despabilado el odio
y en las médulas arde continua la venganza,
las palabras entonces no sirven: son palabras.
Balas. Balas.
Manifiestos, artículos, comentarios, discursos,
humaredas perdidas, neblinas estampadas.
¡qué dolor de papeles que ha de barrer el viento,
qué tristeza de tinta que ha de borrar el agua!
Balas. Balas.
Ahora sufro lo pobre, lo mezquino, lo triste,
lo desgraciado y muerto que tiene una garganta
cuando desde el abismo de su idioma quisiera
gritar lo que no puede por imposible, y calla.
Balas. Balas.
Siento esta noche heridas de muerte las palabras.
Rafael ALBERTI
miércoles, 19 de diciembre de 2012
martes, 18 de diciembre de 2012
CUP-CUP
Els diputats de la CUP Països Catalans: 'Hem volgut visualitzar la realitat del país'
>> http://ves.cat/bRXK
Els diputats de la CUP Països Catalans: 'Hem volgut visualitzar la realitat del país'
>> http://ves.cat/bRXK
>> http://ves.cat/bRXK
![Els diputats de la @[156284204461019:274:CUP Països Catalans]: 'Hem volgut visualitzar la realitat del país'
>> http://ves.cat/bRXK](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_uqp73pF3_JdCyF4xU-UNXMg8SnhYtcOfnJIYUIOSS1tEnIunRLnTWlm5e8nvOi4AhfmTkvqmOwiOIG3eh4ySk9RtWvmsYJ4LbVjEI7JwLZuvy6NhSXXmPW3-N8Y3FQNLR3-y8ylXKncO7nbVZo3oXx3-FQfHLPVrRYiNvK5R4NZ18J=s0-d)
jueves, 6 de diciembre de 2012
Suscribirse a:
Entradas (Atom)