HOME DE SEMPRE
Ara, cobert de nit,
comprenc, solitari,
el valor de la meva finestra,
de la gent que passa pel carrer,
de tots els que assenyalen rencorosament,
dels homes bons que caminen lentament.
Amics, callem.
Vivim, sempre, esperant el moment.
Joaquim HORTA
No hay comentarios:
Publicar un comentario