2013

Toc, toc] 2013 | Caixa i faixa: acumular desposseint

 Per cloure l'any. Article publicat de David FERNÁNDEZ aquest diumenge a 'El Mundo'-Catalunya, en la secció d'opinió 'La voz política', i responent a la invitació del mitjà.

---
Caixa i faixa: acumular desposseint

De Sant Pau al Taulí, Nadal amb hospitals ocupats i preocupats. ‘Festes’ amb un 30% de la població a les portes de l’exclusió social. Mercat lliure: tres milions de persones pobres i 19.303 persones preses als Països Catalans. I a penes 48 hores per arribar al gener de 2013. Un gener costerut que anuncia –llum, gas, aigua, transport– vides més cares i economies domèstiques més impossibles. Rere un 2012 on els desnonaments han batut rècords: un 15% més. Cada casa, doncs, és hores d’ara un Vietnam: amb improbables miracles quotidians per arribar a final de mes davant una financiarització de la crisi que endeuta. Esprem. Ofega.

 Repagant per tot i retallats arreu, arriben ara nous atracaments impunes. A cara descoberta, en el saqueig que imposa el règim de la deutecràcia. Salvant bancs, 40.000 milions als pressupostos de l’Estat destinats als interessos d’un deute privat reconvertit, per l’art de la política, en deute públic. Bancs dolents i polítics pèssims. “I més senyora i més!”, cantaria Ovidi Montllor. 4.000 milions en noves retallades anunciades, amb traïdoria postelectoral, per CiU. Escanyament general que agreujarà encara més les desigualtats i acreixerà les injustícies. Atur indeturable. Toc, toc. Sí. Ja és 2013. 

 Des de 2007, el dia de la marmota. Llevar-se igual: salvant bancs, lladres i pirates. Els Sants Innocents. I els Sants Culpables. Enguany, ni reis ni mags perquè la troika també els ha furtat la cartera. En un Sud d’Europa matxucat, apallissat, desposseït. Enmig d’un gener en pujada que anuncia un 2013 més maldestre. Del ‘govern dels millors’ al govern dels mateixos. Draghi Hill Street Blues. Boi Ruiz, Mas-Colell, Puig.Orquestrina de tissores i porres. Amb serra elèctrica anunciada, si: 4.000 milions. La Grossa de Nadal. I dos gestors de la mateixa crisi –Mas, Rajoy– que es pensen que manen quan només obeeixen: els diktats dels taurons financers. Perquè els de sempre, vés, sempre guanyen. Atès que mai perden i que els hi paguem la festa. Pels ingenus o els despistats, el multimilionari nord-americà Warren Buffet ho va esclarir fa poc: “això és la lluita de classes i l’estem guanyany nosaltres”. Entenedor i cristal·lí ritual de pornografia neoliberal. Telefònica guanya 10.000 milions i… acomiada 6.000 treballadors. Suma i seguir. En la deriva d’immolació social d’un règim gairebé feudal, on es sacrifiquen drets humans, serveis públics i conquestes laborals en l’altar insadollable del lliure mercat i el capitalisme senil. 

Per als ateus insubmissos a la  teologia neoliberal, és la història de sempre. Que sempre cal desobeir. Dilema dicotòmic: els mercats o la gent. O ells o nosaltres. Eloqüència bancària en xifres. En cinc anys de crisi, només ‘La Caixa’ ha guanyat 8.000 milions d’euros. Parlem? Les grans empreses de l’Ibex35 han guanyat 230.000 milions d’euros des de 2007. Ens alcem? Economies de casino on l’acumulació per desposessió de les classes populars continua sent llei. En la crònica persistent del gran saqueig i del règim deutocràtic imposat per PP i PSOE amb la reforma de la (pressumptament irreformable) constitució: aquella que, perpetrada l’agost del 2011, elevava el deute a obligat sacrifici sagrat.
  
El frau legalitzat, doncs, continua. A tot drap i al país del 3%. “Som 400 i sempre som els mateixos”, cridava Fèlix Millet. “Som milions i el planeta no és vostre”, contraescrivia Goytisolo. O tots o ningú, sospesava Brecht. La resposta és al carrer, cloïa Matrix. 99%. Ocuppy Wall Street. Ocuppy all the streets. Sia com sigui, difícil escriure ‘Feliç 2013’ sense cinisme. Quan “que la por canviï de bàndol” ja és més que una consigna. Bona nit i bona sort.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/237222