Godot

[...]
LUCKY. (recitació monòtona).- Admesa léxistència tal com es desprèn dels recentes treballs públics   de Poiçon i Wattmann d'un Déu personal quaquaquauqua amb barba blanca quauqua fora dels temps de l´extensió que des de dalt la seva divina apatia la seva divina atambia la seva divina afàsia ens estima llevat d'algunes excepsions no se sap per què però tot vindrà (Atenció sostinguda d'Estragó i Vladimir; aclaparament i fàstic de Pozzo) i sofreix a exemple de la divina Miranda amb els que són no se sap perquè però tenim temps en el turment dins els focs els focs dels quals les flames per poc que la cosa duri encara una  mica i qui en pot dubtar posaran per fi el foc a les bigues a saber portaran l'infern als núvols tan blaus a moments encara avui i tan quiets amb una quietud que no per ser intermitent és menys agraïda però no ens anticipem i atès d'altra banda que a conseqüència de recerques inacabades però tanmateix coronades per l'Acacacacadèmia d'Antropooometria de Berna a Brèscia de T'estu i Conard está establert sens altra possibilitat d'error que la inherent als cálculs humans que a conseqüència de recerques (Primers simptomes de  descontent de Vladimir i Estragó. Augmenten els sofriments de Pozzó) inacabades inacabades de Testu i Conard està tablert tablert tablert ço que segueix a saber però no ens anticipem no se sap per què a conseqüència dels treballs de Poinçon i Wattmann apareix també clarament tan clarament que en vista dels estudis de Fartov i Belcher inacabats inacabats no se sap perquè de Testu i Conard inacabats inacabats resulta que l'home contràriament a l'opinió contrària que l'home a Brèscia de Testu i Conard que l'home en fi en un mot que l'home que l'home en un mot en fi malgrat els progressos de l'alimentació i de l'eliminació dels residus va en camí d'amagrir-se i alhora paral.lelament no se sap per què malgrat el progrés de la cultura física de la pràctica dels esports tals tals tals el tenis el futbol les carreres a peu  i en bicicleta la natació  l'equitació l'aviació la conyació el tenis la camògia el patinatge sobre gel i sobre asfalt (Estragó i Vladimir es calmen, tornen a escoltar amb atenció. Pozzò s'agita més i més, deixa anar uns gemecs) el tenis l'aviació els esports els esports d´hivern d'estiu de tardor el tenis en camps d'herba sobre avet i sobre terra piconada l'aviació el tenis el hockey de terra de mar i dels aires la penicilina i succedanis en un mot reprenc el tema alhora paral.lelament s'empepiteixem no se sap per què malgrat el tenis reprenc el tema l'aviació el golf tant el de nou com el de  divuit forats el tenis sobre gel en un mot no se sap per què a Sena Sena i Oise Sena i Marne Marne i Oise a saber alhora paral-lelament no se sap per què s'amagreixen s'encongeixen reprenc el tema Oise Marne en un mot la pèrdua seca per cap de pipa d'ençà dela mort de Voltaire és de l'ordre de dos dits cent grams per cap de pipa aproximadament de  mitjana més o menys xifres rodones bon  pes despullat a Normandie no se sap per què en un mot en fi tant se val els fets canten i considerant d'altra banda cosa encara més greu que ressalta (Exclamacions de Vladimir i Estragó. Pozzò s'alça d'un salt, estira la corda. Tots criden. Lucky ensopega, bruela. Tots tres ens llancen sobre Lucky, el qual es defensa com pot i recita el seu text com qui bramula) cosa encara més greu que a la llum la llum  de les experiències en curs de  Steinweg i Peterman que al camp i a la muntanya i vora el mar i els corrents i l'aigua i el foc l'aire és el mateix i la terra a saber l'aire i la terra en temps de grands freds ai al setè de la seva era l'eter la terra el mar en les pedres, en les grans fondàries els grans freds en  mar en terra i en els aires poc cara reprenc el tema no se sap per què malgrat el tenis els fets canten reprenc el tema al següent en un mot en fi al següent per les pedres qui en pot dubtar reprenc el tema però no ens anticipem reprenc el cap alhora paral.lelament no se sap per què malgrat el tenis el que segueix la barba les flames els plors les pedres tan blaves tan quietes ai el cap el cap el cap el cap a Normandia malgrat el tenis els treballs abandonats inacabats el cap el cap a Normandia malgrat el tenis el cap ai les pedres Conard Conard (Baratlla general; Lucky llença encara algunes vosiferacions) Tenis!... Les pedres!... Tan quietes!... Conard!... Inacabats!...
[...]
Samuel BECKETT / Tot esperant Godot /  Premi Mundial de Teatre de la critica anglesa 1955
 / RAIXA / Editorial Moll Palma de Mallorca 1960 Traducció de Joan OLIVER Pròleg de Joaquim MOLAS Págs. (76-80)