Hypocrite lecteur

AL LECTOR

L' estulticia, el pecat, l'error, la cobejança,
ens trasbalsen el cos, torben els pensaments,
i alimenten el nostres gentils remordiments,
tant com el mendicants amb la seva menjança.

Els pecats son tosuts, les recances, covardes;
em fem pagar a preu fort quan hem confessat
i alegrement tornem cap al camí enfangant
creient rentar les taques amb llàgrimes bastardes.

Sobre el coixí del mal és Satan Trisgimenista
qui ens gronxa llargament l'esperit encantat,
i el valuós metall de nostra voluntat
està vaporitzat pel sapient alquimista.

És Ell qui manté els fills que ens mouen i transmuden!
Als repugnat objectes sabem trobar-hi esquers;
vers l'Infern cada dia baixem uns passos més,
sense horror, a través de tenebres que puden.

Tal com un disbauxat que a devorar s'acuita
d'una antiga barjaula el pit martirizat,
robem com de passada un plaer reservat
que espremem fortament com una vella fruita.

Pitjats, formiguejant, com els helmints a hordes,
un poble de Dimonis folga el nostre esperit,
i, mentre respirem, la Mort al nostre pit
baixa, riu invisible, amb  tot de quixes sordes.

Si l'estupre, el veri, el foc, la punyalada,
encara no ha brodat amb agradable traç
dels nostres lamentables destins el canemás,
és perque la nostra ánima, ai las!, no és prou gosada.

Peró enmig de panteres, xacals, gossos de presa,
de simis i escorpins, de voltors y serpents,
de monstres udolants, grunyidors i llisquents,
en el corrals infames del vici i la feblesa,

un n'hi  ha de de més lleig, més àvol, més deforme!
Tot i no fer grans gestos ni armar terrabastalls,
el món convertiria en un munt d'escombralls
i amb gust l'engoliria fent un badal enorme;

és el tedi -amb ulls molls per un plorar impassible,
somia cadafals fumant el seu hukà.
Ja el coneixes, lector, aquest monstre sensible,
-hipòcrita lector, -semblant meu,- i germà!

Charles BAUDELAIRE / Les flors del mal / Versió de Xavier BENGUEREL i Dibuixos de Josep M. SUBIRACHS Barcelona 1985