Matinada de març

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS Puig Antich Empuries Barcelona 1989

Feres el que et calia

aquell matí de març

Ascendires dintre la llum

com consagrat

Llum ja en la llum
pols en la pols
poble entre el poble
però al lloc més alt del teu poble
de la teua llum
de la teua pols

El poble et va fer seu
va assumir la teua vida
i la teua mort

Engolia àvidament
els teus darrers minuts
els minuts de la teua existència
els minuts de la teua lluita
amb els ulls clossos
rememorant la teua vida
fent-se digne de rebre´t
a les seues entranyes
treballadores
amargues

i en obrir els ulls
i tractar dáixecar el cap
tu hi eres allí
et sostenia l'aire
la llum
com criatura d'una pentecosta

Com ara
com ara
com ara que véns
des de la teua alçària
als dies del teu poble
de la teua gent
els amors
les preocupacions
les esperances
els mercats
les botigues
la humil compra diària
el sacrifici quotidià
el nen que escriu a llapis en un quadern escolar
obstinadament
i esborra el que ha escrit
i torna a escriure
i ho torna a esborrar
i hi ha una amable
llunyana
sentor de fusta de llapis
a l'estança
i es borra encara més
i bufa unes engrunes
i poc a poc
es trenca el paper
és com un tel de ceba
i el nen es queda estupefacte
i no dóna crèdit al que veu
i baixa de la cadira
corre a la cuina
va a la seua mare
la seua mare plena
de grenyes
de llàgrimes
de fum

i li mostra el quadern
i li diu Mira mamà
i des de la pàgina sorgeix
fosforecent
amb gotes de llum
amb resplandors
el rostre
de Puig Antich.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS