Forces vives a
Nova York
Aquest dijous vaig anar a la trobada del
batlle de Barcelona, Xavier Trias, amb els catalans de Nova York. L'acte, fer
un aperitiu, es va fer a les vuit del vespre a l'Hotel Wall Street, a tocar de
la borsa. Aquest hotel novaiorquès és propietat d'Amancio López Seijas,
barceloní nascut a Galícia, geni dels negocis. L'home, riquíssim, va començar
la carrera des de baix. A setze anys era cambrer; doncs quaranta anys després
és amo de setanta hotels. El Wall Street de Nova York, a tres-cents dòlars
l'habitació individual, n'és un. L'home també presideix el lobby Exceltur que,
com tots els lobbys, es dedica a subornar (el dia que vam substituir la paraula
'suborn' per 'lobby' tot va començar a anar malament). En fi, el català
d'adopció López Seijas presideix no fa ni un any Exceltur, que són les
vint-i-set empreses més grans del sector turístic espanyol. Els homes que tenen
l'objectiu de fer diners amb els turistes vint-i-quatre cada dia. Literalment:
de l'hotel on dorms a l'avió que agafes,del lloguer del cotxe, al cafè que
prens a l'aeroport.
Al bar de l'hotel de López Seijas s'hi
van reunir una cinquantena de persones. Impecable en el vestir va obrir la
tanda de discursos en Jaume Soler, president del Catalan
Institute of America. Nostre Senyor em castigarà per no haver-lo
conegut abans. Quin crac, Déu meu. Si no m'equivoco el senyor Soler és fill de
Sant Joan de les Abadesses. Enginyer de telecomunicacions, treballa a Nova York
per a Akustiks, empresa de so que condiciona teatres d'òpera, auditoris i més.
Més aviat prim, quaranta anys, Soler canta òpera en una coral nord-americana i
quan té temps lliure cerca bolets al Central Park. I n'hi troba! Hi va
acompanyat d'uns savis nord-americans especialitzats en micologia. Aquest paio
em va deixar al·lucinat. En fi, al hall també vaig veure-hi Antoni Bassas, la
grandíssima Liz Castro, Ferran Escayola, Mary Ann Newmann i Eduard Vallory, que
tampoc no van fallar. I, entremig de tots, els capitalistes catalans que
acompanyaven el batlle. Per cert, on és el batlle?
Tot fent temps vaig saber que Xavier
Trias es defensa amb l'anglès, però que Antoni Vives el domina. L'energia que
desprèn Vives, regidor estrella de l'Ajuntament de Barcelona, és digne de
menció. Temps enrere, Antoni Vives va perdre una batalla interna a CDC contra
els del pinyol. Però el temps ho posa tot a lloc i Vives, Antoni Vives,
economista especialitzat en comerç internacional, va embalat i a totes. Ho dic
sense haver parlar amb ell ni un instant, però no vaig parar de notar-ho.
Durant l'espera, ell va omplir el buit. Dins les gàbies els animals parlem
movent-nos i jo vaig intuir, per la pell, que Vives, ex-militant del
revolucionari MDT, podria arribar a ser el futur batlle. I l'actual que no
arribava.
Per sort nostra, hi havia Maria Rosa
Robaina. Ella, la grandíssima àvia catalana que viu a Nova York des de fa
dècades, va ser la meva alegria de la nit. Vídua d'un caribenc, balladora de
mena, és fervent lectora de VilaWeb. Pura força vital, caminant enèrgicament
amb bastó, diu que es vol fer subscriptora del diari. Quina il·lusió em va fer
de sentir això. VilaWeb anirà endavant si els lectors es fan subscriptors. I si no, no. Això cada vegada està més clar.
La gent estava animada i quan el batlle
Trias, finalment, va començar el discurs no tot va ser silenci. De fet, jo
gairebé no el vaig sentir. Davant meu un dels capitalistes catalans conversava
animadament amb una jove doctoranda a Nova York. El batlle anar xerrant, i
aquella parella, també. Al seu aire, al seu món, sense intenció de molestar, no
van parar de xerrar. La sorpresa va ser meva, i monumental, quan el batlle va
deixar anar aquesta perla al final del seu discurs: 'I bé, amics catalans de
Nova York, si teniu cap proposta o idea, doncs parleu amb Emilio Cuatrecasas,
director de Barcelona Global'. Emilio Cuatrecasas, l'heu encertada, era el
senyor de la barra. L'home que no callava ni mort. Interpel.lat, va respondre
això: 'Moltes gràcies, senyor alcalde.' Emilio Cuatrecasas, l'home de la barra, té una fortuna estimada
de 600 milions d'euros segons que llegeixo a la revista Expansión. Pel que fa
això deBarcelona Global,
m'ho he mirat una mica i, família, són els de sempre: Abertis, Agrolimen, Banc
de Sabadell, Puig, Saba, Freixenet, el Grup Godó, i tutti quanti, hola Màrius.
No descobreixo res si dic que Trias és
partidari dels governs 'business friendly'. És per això que Trias es va endur
Emilio Cuatrecasas als Estats Units. Econòmicament parlant, Xavier Trias, com tants
altres polítics, segueix un raonament que es coneix amb el nom de Trickle-down economics. La idea, per a mi absurda, és la
següent: si volem sortir de la crisi, hem de destinar temps i diners als homes
rics. Després ells ja crearan ocupació. Hem d'invertir per dalt. Els diners,
com en una cascada, baixaran de classe alta a classe mitja, i de classe mitja a
classe baixa. Això és eficaç, i no pas donar diners a fins socials directament.
És a dir, per increïble que sembli, aquesta teoria diu això: si vols ajudar els
pobres, dóna diners als rics. I 'moltes gràcies, senyor alcalde'.
Andreu Barnils
No hay comentarios:
Publicar un comentario