LA VIDA FURTIVA
Segurament serà com ara. Estaré despert,
aniré amunt i avall pel corredor. Com un minador
que surt d'un pou, em pujarà
des del silenci de tota la casa, brusc,
el ronc de l'ascensor. M'aturaré a escoltar
el bufeteig de portes de metall, i els passos
pel replà, i endivinaré l'instant
que arrencará a tremolar l'angúnia del timbre.
Sabré qui són. Els obriré de seguida. Tor perdut,
que entrin aquests, a qui ho hauré de dir tot.
Gabriel FERRATER / Les dones i els dies
No hay comentarios:
Publicar un comentario