Mon Oncle

L'ONCLE

Per ells, l´hora dolenta. Confitures,
taronges i torrades i cafè.
Però les mans tremolen sense fred,
nues bombolles de nivell, i acusen
la seva incertitut. Els pares tussen,
mediten l'arna que s'agafa al vesc
del bol de llet, i oloren altres tels
de vida groga i plana que els embulla.
S'enduen el seu fàstic al carrer
i deu haver trigat a dissipar-se´ls.
A mig dia, ben cert, tornen els pares
tots canviats de cara. Ja son ells,
tal com es deuen. Saben els principis
dels ordres bons, domèstics i politics.
    Afirmen i disposen, deixen dit.
Regiren el calaix de les més velles
troques d'experiéncia, i les pengen,
per cab-dellarles, a les mans dels fills.
Les mans es tanquen, el fred guanya els dits,
tota la sang del món circula lenta.
Parlen els pares i boneix l'espera
que callin. Les imatges del matí,
com bèsties frements als fons de coves,
han romàs, miserables, dins els ulls
buidat de fe. I els fills, massa segurs
del poc que han vist i el molt que per ells volen,
no obliden com al pares se'ls ha obert,
ominosa, l'esquerda a la paret.
    Boirosos de meniyspreu, llisquen pels vidres
del carrer inhòspit que va ser una llar.
On és l'eixut i cert? Es gira un guant,
i el dintre es fora. Les cosas creibles
són fora. D'un Enlloc, senten que els crida
l'Oncle. Saben qui es: l'Oncle malvat
amb qui els pares no es fan.El cercaran,
captaran que els eduqui per un viure
on mai, per molt que els despulli la nit,
nus al matí, coneguin la vergonya.
Sempre rondant terreniys d'entesa, l'Oncle
no sels refusa. Còmplice subtil,
els surt al pas als racons on es perden.
Deferent al que volen, Ells els mena.
    Anys per l'Enlloc, i quan Ell també mor
tornen. No em parlem més. Un dia, s'enten
que el matí és per ells l'hora dolenta.
Ja pugen els seus fills. Miren al volt,
es compten, i no es troben tots. Enlloc
no veuen la germana, tan quieta,
que va matar el seu gat a cop de pedra
i va dormir tres nits amb el gat mort.
On és el germà gran, que els turmentava
donat-los a cumplir deures obcurs?
I el que deia que sempre anaven bruts,
que feien tots pudor d'home? No saben
les golfes de l'Enlloc, fins on pujaven,
al temps de l'Oncle mort, els preferits.
Tots els perduts hi són: van esculpint
la cara del nou Oncle, pells nous fills.

Gabriel FERRATER / Les dones i els dies